Uf! Un altre cop la primavera! Sí, ja sé que a tothom li agraden els dies més llargs, més llum, menys fred, més alegria i coloraines en la roba, més pell a la vista, bla, bla, bla.
Ho sento però sempre espero la primavera amb por. A mi m’agafa son, em venen ganes de mandrejar i, en general, tinc poca esma per fer res. Què hi farem! Un altre cop a comprar gelea reial, un fotimer de vitamines i complexos reviscoladors per poder fer front a aquesta estació tan bonica, tan romàntica,...!
I de nou ja em teniu cap a la botiga de dietètica, on també venen un cafè força bo, per sortir amb l’adob necessari per ser capaç d’arribar a l’estiu i no quedar-me pel camí. La botiguera de sempre no hi és i, al seu lloc, hi ha una noia que em recomana unes ampolletes que em donaran tot el que no tinc. Em comenta que començaré a notar els efectes a partir del tercer dia de prendre-les. Com que avui és dimarts, potser el divendres ja tornaré a ser la persona que era fa només unes setmanes.
El divendres ha arribat i, encara que sembli mentida, em trobo molt millor. No sé si és psicològic o real però noto una mena d’escalforeta a la sang, una alegria de viure, un no sé què, mmm... Sí, he tornat! Homes i dones del món, uniu-vos davant el fantasma que pensa assotar..., el que sigui o, millor dit, el que li deixin!
El judici d’aquest matí ha anat força bé. De fet, crec que aquest paio se’n sortirà força millor que es podia esperar. Tothom té dret a una segona oportunitat. I si aquesta segona oportunitat suposa una bona pessigada que augmentarà el saldo del meu compte corrent, què voleu que us digui? La vida és meravellosa!
Aquesta nit tindrem festa. No vull que ho entengueu malament: la Laura es casa i aquesta nit farem el comiat de solter al seu futur marit. No és que jo el conegui molt, com a la Laura vull dir, però em van convidar i en aquell moment no tenia prou energia per dir que no. Ara, me n’alegro. En comptes d’una nit de divendres a l’aventura, tinc una nit absolutament programada. Fins i tot, tindrem un microbús que ens durà d’un lloc a l’altre i ens anirà deixant a tots a la porta de casa en acabar-se la nit.
Com que, segurament, ens haurem de posar qualsevol de les horterades a l’ús fetes expressament perquè es noti d’una hora lluny que anem de comiat de solter, m’he mudat d’una forma discreta. I ara, ja estic llest i disposat per treure a passeig la fera que tots els homes portem a dins.
La cosa no pinta del tot malament, un parell de col·legues del Puig que feia temps que no veia també hi són convidats. A la universitat ens vam perdre la pista perquè ells van fer Econòmiques a Bellaterra i jo vaig anar a la Pompeu a fer Dret.
Al microbús ens han repartir uns pitets que ens hem hagut de penjar religiosament. Tots tenien diferents frases, el meu deia “Eres lo mejor que te ha pasado. No lo desperdicies”. No sé d’on les treuen aquestes màximes però totes, si fa no fa, semblaven tretes d’un d’aquells llibres d’autoajuda que ara estan tan de moda.
El sopar ha estat molt bo: pernil de Jabugo, gambes de Palamós, cloïsses gallegues, unes angules exquisides i, de segon, un filet que estava de mort. A les postres, unes noies, no els cambrers que ens havien servit fins aquell moment, ens han dut un xarrup de mandarina amb les boles gelades en forma de pits. Acte seguit han començat a fer un número eròtic-musical que ens ha fet pujar a tots la temperatura, sigui perquè la beguda era molt bona o perquè elles ho estaven i molt. Han acabat totes en calcetes i després de grapejar-nos a base de bé, s’han dut al nuvi i quan ens l’han tornat al quart d’hora, semblava que hagués viscut una experiència religiosa. Jo no sé si eren imaginacions meves però m’ha semblat transfigurat. De fet, ja no ha tornat a ser el mateix en la resta de la nit.
El cap de colla ens ha dit que tocava anar a la disco i tots, apa, vinga! cap al microbús i a la disco. No me’n recordo gaire de com ha anat però sembla que hem muntat un veritable xou. El millor ha estat quan sortint del lavabo m’he trobat a una de les noies del restaurant. Quina sorpresa! La més maca! M’ha reconegut i ens hem posat a xerrar. M’ha dit que estudiava Químiques a Sarrià i que allò ho feia per treure’s una pasta que li anava molt bé per anar tirant perquè era de Lleida i s’ho havia de pagar tot a Barna.
Ens hem entès força bé i pel què pogués passar, he dit als companys que tornaria a casa en taxi. No he estat el primer, es veu que d’altres també havien trobat rotllo amb les altres ballarines i la nit prometia. Quines casualitats té la vida! Hem ballat, hem xerrat , hem begut i quasi sense adonar-nos han començat a tancar. Li he proposat anar a un after però m’ha dit que ja havíem begut molt i que preferia prendre’s l’última a casa meva perquè ella no vivia sola.
Hem agafat un taxi i en l’estretor del seient he notat que la seva pell era suau i estava calenta malgrat dur només un vestidet una mica més gran que un mocador. Creieu que haig de continuar prenent el complex vitamínic que, entre d’altres substàncies, inclou el ginseng? A l’ascensor m’ha semblat que la cosa es refredava i he pensat que potser estava una mica tallada per com havia anat tot plegat. M’ha demanat si tenia cava i com que sóc un apassionat d’aquesta beguda, li he pogut dir que tenia una de freda a la nevera. He tret un parells de copes i he ficat l’ampolla en el cub amb gel.
Quan ens havíem pres una mica més de la meitat, m’ha dit que volia estirar-se una mica perquè estava una mica marejada. L’he acompanyada al meu llit i m’he estirat al seu costat. No sé on havia sentit que si cardes abans d’anar a dormir si has begut molt, l’endemà no et trobes tan malament. De cop i volta ella estava en calcetes i jo m’he vist en calçotets. Mai havia tocat una pell com aquella: suau, sense ni tan sols aquell borrissol que endolceix el tacte, un cos prim però amb una estructura òssia potent, amb uns llavis molsuts i quasi perfectes, amb uns pits durs i rodons que feien venir unes ganes boges de menjar-se’ls, amb una panxeta que s’enfonsava fins arribar a un melic deliciós, i amb un pubis que, oh meravella! no s’acabava mai. No s’acabava mai perquè en comptes de trobar una cova humida i calenta on refugiar-me, vaig trobar una cua més llarga que la meva. No us podeu imaginar com em vaig sentir. En segons vaig passar de l’excitació més brutal a la sorpresa més bestial i d’aquí a l’astorament més absolut. La Carla, així és diu, ho va notar i em va preguntar si no m’havia adonat que cap de les noies que havien ballat s’havia tret les calces. Li vaig contestar amb tota la sinceritat del món que ni se m’havia passat pel cap. Ella em va dir que el noi que havia trucat per encarregar el sopar i el numeret posterior va demanar expressament que volia transvestits amb una bona pitrera. Vaja! La fama que tenia l’Andreu era certa. Li agradava epatar. De sobte, em va venir al cap la cara del nuvi, pobre Pau, en sortir després que se l’haguessin emportat a les postres. De sobte, vaig entendre la seva transfiguració. Un atac de riure em va deixar quasi sense respiració alhora que va trencar l’ambient enrarit que s’havia creat entre nosaltres. Vam veure una mica més de cava. I vaig notar que la cigala que s’havia pansit, tornava a donar senyals de vida. Seria la primera vegada que ho faria però perquè no? Segur que era diferent però no havia de ser dolent, per què havia de ser-ho?
No, no va ser dolent. Va estar força bé. Em vaig quedar clapat i quan em vaig despertar vaig trobar una targeta amb el seu nom i el seu número de telèfon a la tauleta de nit. Vaig pensar en els altres companys que també havien lligat amb les altres ballarines. Seríem capaços d’explicar-nos com ens havia anat la nit? Sempre ho fèiem, fardàvem de la nostra potència sexual i de com havíem deixat a les nostres companyes de llit.
(Post enviat per l'Ares)
